SUPÒSITS TEÒRICS

El meu pràcticum esta basat en el principi d’inclusivitat de Tony Booth i Mel Ainscow (Index for inclusion, 2002), és a dir, la resposta educativa a les NEE cal que es doni des de l’aula ordinària i compartida entre els tutor i especialistes. Pretén tenir un enfocament inclusiu per a la millora dels centres educatius. La inclusió comença a partir del reconeixement de les diferències que hi ha entre els estudiants. Es respecta aquestes diferències i es construeix a partir d’elles.

Cal que segueixi el model d’intervenció des de la perspectiva constructivista: es fa servir un procés de construcció conjunta en un context de col·laboració (treball d’equip) del psicopedagog amb els professionals del centre les ajudes que necessiten els alumnes per progressar varien de forma considerable en quantitat i en qualitat segons diversos factors, com ara el nivell de coneixements previs, la seva motivació i interès pels continguts d’aprenentatge, les exigències i les característiques intrínseques d’aquests continguts o el moment del procés d’aprenentatge en què es troben. El model proporciona també una visió de l’assessorament entès com una activitat de naturalesa essencialment col·laborativa entre la persona assessorada i la persona assessora, entre el professional de la psicopedagogia i el professional de la docència. En la perspectiva teòrica pròpia del model educacional constructivista, assessorar significa implicar-se en un procés de construcció conjunta de significats compartits entre el professor i l’assessor a propòsit dels diferents aspectes i elements implicats en els processos educatius.