martes, 29 de mayo de 2012

CONCLUSIONS


Com a conclusions finals sobre el meu pràcticum, voldria fer una reflexió general sobre la figura de la psicopedagoga i les seves tasques. Vull manifestar a traves d’aquest escrit general, la meva perspectiva sobre la feina. 
El psicopedagog ha de contribuir a promoure i millorar els processos d’aprenentatge. La seva activitat professional es produeix en diferents contextos i aquests engeguen unes competències específiques, i en això rau la dificultat, davant aquesta especificitat. Cada context demana una intervenció concreta i produeix una demanda diferent perquè l’objecte d’estudi varia. Com diu Climent Giné: per tenir clar quina ha de ser la pràctica professional del psicopedagog hem de tenir clar el context d’intervenció on s’està treballant. Existeixen tants contextos d’intervenció com àmbits i per ajudar a qualsevol procés d'Ensenyament /Aprenentatge de forma adequada ens hem d’adaptar al seu propi context d’intervenció.  Evidentment ha d’haver un marc teòric general que orienti i fonamenti la intervenció educativa del psicopedagog,  posteriorment cal adaptar tota aquesta teoria al context específic que estem intervenint. Cada context gira entorn d’un sistema concret format per una xarxa de persones amb unes característiques individuals. Per això, és necessària una intervenció diferent per a cada context, i cada persona necessita una intervenció específica. Cal dissenyar les diferents intervencions partint del caràcter sistèmic i la necessitat de donar una resposta global, que afavoreixi la millora de tots els elements del sistema. Tots els centres docents tenen molts trets comuns, és la diferència, la particularitat de cada centre el que ens ha de fer que puguem assessorar i fer la nostra intervenció psicopedagògica "a mida" del que demana o necessita el centre o l’alumne. L’assessorament porta implícita una demanda que parteix d’una necessitat. Cal treballar amb certa disposició favorable, certa col·laboració perquè es produeixi alguna millora. Partint de la teoria de Vigotsky sobre la necessitat de poder ajudar a crear zones de desenvolupament pròxim (ZDP) per poder crear un context per l’assessorament, donant eines, recursos als professors que ajudin a connectar i a interactuar amb l’alumnat amb la intenció de que aquesta ajuda afavoreixi a poder realitzar un aprenentatge significatiu.
No s’ha d’arribar a una relació de dependència, cal fer treball en col·laboració, treball en xarxa, reflexió conjunta, crear espais d’aprenentatge...  ajudant a crear cotes d’autonomia cada vegada més elevades. L’aprenentatge és en totes dues vies (per el psicopedagog també). Les actuacions del psicopedagog han de contribuir al disseny i desenvolupament d’ajudes educatives en l’àmbit de centre i en l’àmbit d’aula, i això ha de partir d’una valoració inicial i una certa intenció de millora dels elements existents.
El psicopedagog no pot actuar a tots els punts de la xarxa del context escolar, però caldria fer l’esforç de que una petita intervenció, en aquets cas nostre en el context escolar, fes incidència ni que sigui de forma indirecta en la resta de contextos (escolar, familiar, lleure...). Crec que assolim l’èxit quan aconseguim des d’un nínxol ecològic fer un petit canvi en la resta ( àmbit escolar, familiar, lleure...). Tot i que sempre cal tenir clars els límits de la nostra intervenció i no hem de perdre mai de vista la finalitat que busquem, quin era el nostre objectiu. Això ens ajudarà a no entrar en l’espai d’altres professionals i ens donarà la possibilitat de col·laborar amb ells.
La finalitat de la intervenció és la millorar dels processos d’aprenentatge. L’objecte d’intervenció la persona individual i el grup i contextos que l’envolten (els nínxols ecològics). Però les funcions del psicopedagog van més enllà de l’atenció individualitzada. Les reunions amb l’equip de suport, les reunions amb tutors, amb l’equip d’aula (o claustre)... són també molt importants. El psicopedagog ha de vetllar per mantenir una mateixa línia a l’escola. Donar pautes o estratègies al professorat per arribar a un major número d’alumnes i a un ensenyament de més qualitat. S’han de tenir coneixements conceptuals (sobre les bases psicopedagògiques de l’enfocament constructivista dels processos d'e-a,...), coneixements procedimentals (sobre orientació i planificació, avaluació, intervenció,...) a banda de tot un munt d’altres característiques, ja que la intervenció no es limita a donar ajuts, sinó que ha de dissenyar espais educatius (treballant amb la institució, amb el professorat, ...). Per tant, cal arribar a crear contextos de col·laboració i treball conjunt tant a nivell de centre com d’aula, aportant el nostre coneixement teòric i específic en la concreció d’aquelles adaptacions, ajudes que parteixin de la realitat del context i de les necessitats dels propis implicats per promoure el seu desenvolupament.

A causa d’aquest caràcter contextual de la pràctica psicopedagògica, hem de tenir en compte l’estructura, el funcionament i l’organització del sistema educatiu general, el centre i l’aula on es realitza la intervenció, hem d’entendre aquests sistemes com a interdependents, per la qual cosa s’han de conèixer de forma global. La pràctica psicopedagògica l’hem de situar en el macrosistema, al mesosistema i al microsistema i les relacions mútues que s’estableixen entre tots ells. El treball en xarxa és una de les claus de la nostra intervenció, buscar la implicació de tots els professionals, el treball conjunt, és la fita més important a seguir per aconseguir que realment la nostra tasca arribi a aconseguir cotes cada vegada més elevada d’autonomia professional, per tal de que la nostra acció pugui assentar les bases per a convertir-se en una acció preventiva.


El psicopedagog ha d’acompanyar o liderar aquest canvi, cal buscar les potencialitats de l’altre i acompanyar de manera no autoritària amb lideratge facilitador, ajudo a que avanci. Cal treballar bé la part emocional per integrar la gent. Cal fer de la participació una manera de relacionar, escoltar, reconèixer l’altre, tractar bé.... sense perdre els objectius de vista. Arribar a aquesta situació no serà a partir d’un prestigi social a la labor del psicopedagog, sinó del treball individual que realitzi cadascun dins del context i del reconeixement personal que obtingui de la seva labor per part dels companys. Crec que hem d’aconseguir ajudar a sumar, CONSTRUIR projectes col·lectius a partir d’individualitats. Fer un treball de vegades de CONEIXEMENT I RECONEIXEMENT DE L’ALTRE. A les escoles es treballa molt i molt bé (molt sovint i generalitzant) i de vegades només es tracta de posar sobre el paper el que es fa o com es fa perquè la resta de la comunitat educativa en sigui conscient.


Recordar també la complexa i indeterminada funció de l’assessor extern. Si ja és complicat treballar en un centre escolar donada la seva complexitat de personal i de relacions humanes i laborals, encara s’incrementa la dificultat quan la figura és externa. Cal treballar la seducció, les relacions laborals, el tema de les emocions... per tenir un bon clima de feina, tractar de no ferir sensibilitats....

FASE 7 8: Avaluació i continuïtat


Objectius:
                   1. traspassar la informació recollida.
                   2. retornar el protocol consensuat.
3. retornar les graelles per tal de recollir la informació.
4. Proposar la continuïtat de les actuacions sobre el nen i l’aula
5. recollir en una carpeta de les actuacions realitzades, els materials, protocols, graelles.... per tal de que formin part dels documents de centre.
6. tancar el curs i avaluació final.
  
 Destinataris: alumnes nouvinguts, CAD, equip docent, centre escolar en general



ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. reunió amb l’equip per tal de fer retorn del protocol consensuat.
2. retorn de les graelles per tal de recollir la informació.
3. Proposta de continuïtat de les actuacions
4. tancament del curs i avaluació final.
5. recull en una carpeta de les actuacions realitzades, els materials, protocols, graelles.... per tal de que formin part dels documents de centre.
 

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. entrevistes amb els implicats
2. recull en una carpeta dels documents.
3. graella d'avaluació.

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. compliment dels objectius proposats.
2. creació de la carpeta al centre.
3. valoració total del procés.
4. continuïtat de les actuacions 

lunes, 14 de mayo de 2012

FASE 5 I 6: Participar i col•laborar


Objectius: 1: seguir les actuacions en reunions de treball i coordinació amb la tutora, mestre d’educació especial i psicopedagoga i/o CAD.
1.   seguir i ajustar el pla de treball.
2.   assessorar el claustre sobre alumnat nouvingut a l’aula.

Destinataris/àries: alumnes nouvinguts, equip docent, CAD


Finalment he fet ja l’assessorament al claustre sobre materials i alumnat nouvingut a l’aula en general. Ha estat una experiència molt gratificant però ho he passat una mica malament, m’he posat molt nerviosa. 

Vaig preparar prèviament un power point diferenciant l’alumnat entre escolaritzat prèviament i no escolaritzat:

NO ESCOLARITZATS:     - No coneix cap llengua romànica( bebers...)
- Coneix alguna llengua romànica (romanesos)

ESCOLARITZATS: - No coneix l’alfabet llatí (àrabs, russos, xinesos,
paquistanesos
- Coneix l’alfabet llatí (àrabs amb coneixements
de francès, xinesos amb anglès, etc.)
- Coneix la llengua castellana


Acompanyat d’un recull de treball a realitzar amb cadascú, recomanacions generals, tipus de material i finalment recursos TAC ( Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement).

Va ser una gran experiència, tot i els nervis, i la veritat és que estic molt satisfeta. Van fer-ho en dos sessions de treball d’exclusiva al migdia i ens vam allargar a totes dues. La primera part de la sessió vaig explicar el meu power però ja a la segona vàrem estar en torn obert de preguntes i l’ambient fou més relaxat i distés. Es va parlar dels criteris de selecció dels alumnes que assisteixen a l’aula d’acollida, de alumnes concrets, de coses de l’escola...,  tothom va intervenir. La resposta va ser molt bona. Es van mostrar més interessats, òbviament la gent amb menys experiència docent i els que menys contacte tenen amb l’aprenentatge de la llengua de manera exclusiva ( mestres d’educació física, música...).

La meva tutora no va poder venir per qüestions horàries però l’equip directiu va fer-me una valoració molt positiva de les sessions i del recull de feina realitzada fins el moment.

Recordo que l'objectiu del meu pràcticum és recopilar i protocolaritzar el treball a realitzar amb els nouvinguts des de el moment en que es matriculen a l’escola per primera vegada. Ja portem un  munt de feina feta, recollida i d’aquí a no res ja haurem de fer la valoració final i el recull definitiu.

martes, 8 de mayo de 2012

SUPÒSITS TEÒRICS

El meu pràcticum esta basat en el principi d’inclusivitat de Tony Booth i Mel Ainscow (Index for inclusion, 2002), és a dir, la resposta educativa a les NEE cal que es doni des de l’aula ordinària i compartida entre els tutor i especialistes. Pretén tenir un enfocament inclusiu per a la millora dels centres educatius. La inclusió comença a partir del reconeixement de les diferències que hi ha entre els estudiants. Es respecta aquestes diferències i es construeix a partir d’elles.

Cal que segueixi el model d’intervenció des de la perspectiva constructivista: es fa servir un procés de construcció conjunta en un context de col·laboració (treball d’equip) del psicopedagog amb els professionals del centre les ajudes que necessiten els alumnes per progressar varien de forma considerable en quantitat i en qualitat segons diversos factors, com ara el nivell de coneixements previs, la seva motivació i interès pels continguts d’aprenentatge, les exigències i les característiques intrínseques d’aquests continguts o el moment del procés d’aprenentatge en què es troben. El model proporciona també una visió de l’assessorament entès com una activitat de naturalesa essencialment col·laborativa entre la persona assessorada i la persona assessora, entre el professional de la psicopedagogia i el professional de la docència. En la perspectiva teòrica pròpia del model educacional constructivista, assessorar significa implicar-se en un procés de construcció conjunta de significats compartits entre el professor i l’assessor a propòsit dels diferents aspectes i elements implicats en els processos educatius.
Gràcies als comentaris de la nostra tutora m'he adonat que han quedat temes poc definits, no he acabat amb les fases. Intentaré completar informació i definir-ho millor d’ara en endavant.


Fase 1 :

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1.             revisió de l’evolució del grup- classe, canvis a les famílies del centre, progrés dels alumnes...
2.             valoració del cas a seguir.
3.             revisió del pla d’acollida i comprovació del protocol realitzat fins a les hores.


INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

  1. observació directa
  2. fulls d’avaluació i seguiment
  3. anotacions i modificacions al pla d’acollida i protocol.



Fase 2 :

ACTIVITATS I CONTINGUTS

  1. recollida d’informació dels diferents àmbits i reunions amb agents implicats (tutora i família, CAD...) .
  2. Acompanyament i observació de la Psicopedagoga- tutora.
  3. consens de les parts implicades del treball a realitzar inicialment.
  4. recull de la informació en el pla individual de l’alumne.
 
INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.     entrevistes amb equip docent relacionat amb l’alumne
2.     revisió dels informes que té el centre sobre l’alumne.
3.     observació directa.
4.     registre de les activitats
5.     graella del pla treball individual



Fase 3 :

ACTIVITATS I CONTINGUTS
  1. anàlisi de tota la informació obtinguda
2.      procés de participació i reflexió dels implicats per tal de marcar els objectius que volem aconseguir.
3.      establiment uns criteris generals d’intervenció al centre per els nouvinguts


INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1.   registre escrit de les informacions (pla de treball individual).
documents de registre dels criteris d’intervenció.

lunes, 23 de abril de 2012

FASE 4: Pla d’acció: Pla de treball

Objectius:

- realitzar un pla de treball a diferents nivells:

AULA

INDIVIDUAL

CICLE

FAMÍLIA

CENTRE...


- observar i participar en el pla de treball.


Destinataris/àries: alumnes nouvinguts, centre escolar en general


Aquesta és una fase complicada i extensa, la realització del pla de treball, la posada en marxa de la teoria i la planificació anterior...

Hem tractat el tema del treball individual amb en Jianji: què fa a l’aula ordinària, què fa en petit grup i què fa a nivell individual... Sovint és fàcil caure en la teoria i oblidar la feina de les tutores de grup, que tenen 25 alumnes i que tots i totes tenen les seves pròpies necessitats i requereixen atenció (permanent o esporàdica). De vegades tenim tendència a fer i dir allò que seria ideal a fer: tenir l’alumne a primera fila, treure’l poques hores del gran grup, fer adaptacions de tots els materials que fem servir a l’aula perquè pugui seguir-ho visualment, posar un company guia o tutor o fins i tot que tota la classe ajudi a la integració del nou alumne...


També hem fet una revisió dels informes d’avaluació que es reparteixen als pares de forma trimestral hi ha dos models: un de 1r curs i un altre de continuïtat, és a dir, el que en principi ha de ser per alumnes de 2n any.


He estat preparant l’assessorament al claustre sobre materials i alumnat nouvingut a l’aula en general. Cal programar bé quan es farà i que els horaris tant del claustre com meu coincideixin... es planteja un tema difícil, les escoles van moooolt atabalades!

viernes, 20 de abril de 2012

FASE 3: ACLARIR I REFORMULAR LA DEMANDA

Objectius:

1. analitzar la informació recollida.

2. establir criteris d’intervenció al centre per els nouvinguts

3. reflexionar conjuntament per marcar fites a assolir.

4. participar tots els implicats



Destinataris/àries: alumnes nouvinguts, equip docent, CAD



Es van fer una sèrie de reajustaments en el PI d’en Jianji, per tal de poder acurar el seu procés d’aprenentatge i ajustar-ho el més possible a la seva realitat. Per fer-ho, es va agafar com a punt de referència el que es va dir sobre l’alumne a la ultima junta d’avaluació.
És part del procés iniciat de reflexió i participació conjunta de tots/es els implicats, espai de reflexió i de participació activa. Cercant la implicació i corresponsabilització en l’atenció del nen mantenint coherència, establint acords sobre actuacions a seguir i plantejant una sèrie d’objectius en la línia educativa del centre.